Prevenció de les malalties per altitud

les malalties per l'altitud afecten un elevat nombre de "trekkers" i poden resultar, en ocasions, mortals. La més comú és el "mal agut de muntanya" (MAM), seguit de l'"edema pulmonar d'altitud" (EPA) i de l'"edema cerebral d'altitud" (ECA). Un maneig adequat inclou un diagnòstic precoç i una ràpida intervenció.
La majoria de les malalties son evitables, les següents mesures disminueixen la incidència i la severitat, encara que no garanteixen el no patir-les
A) ascensió per etapes: cal aclimatar amb un augment gradual de l'altitud, observant sobretot no sobrepassar les altituds recomanades en el moment d'establir el lloc de dormir, el que es coneix per: "escalar alt i dormir baix". Si és possible, el primer lloc per a dormir, no hauria d'estar més amunt dels 2.400 metres aproximadament, a partir d'aqui els increments d'altitud en els successius llocs de dormir no haurien de sobrepassar els 300 a 600 metres per nit, encara que durant el dia es passin per altituds superiors. Una proposta alternativa és passar dues nits a la mateixa altitud, cada 600 metres guanyats en altituds superiors als 3.000 metres.
B) dieta rica en carbohidrats (al menys un 70%): redueix els símptomes de MAM cap a un 30% a altituds superiors als 5.000 metres i pot ser començada 1 o 2 dies abans de l'ascensió.
C) nivell d'exercici apropiat: fins que no s'estigui aclimatat, cal exercici moderat, evitant dispnea excessiva i fatiga.
D) hidratació: per a compensar la progressiva pèrdua de líquids que hi ha a altitud, cal estar ben hidratat, això es jutga per un orina clara.
E) medicació profilàctica: algunes medicacions poden disminuïr els símptomes de malalties per altitud, encara que el seu ús no es recomana de forma rutinària:
a) Acetazolamida: les seves indicacions son l'ascens ràpid forçat en un dia des d'altituds inferiors als 1.200 metres i dormint per sobre del 2.700 metres o una història de MAM previ a similars velocitats d'ascensió. L'acetazolamida disminueix els símptomes en un 75%. És la droga d'elecció per quimioprofilaxi del MAM. Dosi: 125 mgr. / 12 hores, començant el dia de l'ascensió, en nens es dona 5 mgr/Kg/dia. Efectes adversos comuns: parestèsies perifèriques i poliúria, ja que és un diürètic, caldrà reemplaçar el líquid que es perd. Contraindicacions: embaràs, acidosi metabòlica o respiratòria, al·lèrgia a les sulfamides, depressió mèdula òssia (molt infreqüent).
b) Dexametasona: pot usar-se per a la prevenció en gent que no pot prendre acetazolamida o per ascensions ràpides forçades a molt elevada altitud, com superiors a 4.250 metres (14.000 peus), en un rescat durant la nit. Dosi adults: 4mgr. via oral/ 6 hores, començar 4-6 hores abans de l'ascens pot ser l'adequat, encara que el temps per a començaro per a interrompre la medicació no està ben establert. Interrompre la dexametasona abans que l'aclimatació tingui lloc, pot simular símptomes del MAM. La dispèpsia, somnis rars, disfòria i eufòria popden existir. La dificultat en els judicis, en una muntanya perillosa, pot tenir severs conseqüències.
c) Nifedipina: l'administració profilàctica és eficaç en pressions arterials pulmonars que vagin disminuïnt en controls i per a la prevenció d'EPA en individus susceptibles. La dosi és de: 30 a 60 mgr. (retard)/dia, prenent-t'ho durant l'ascensió i tres dies addicionals mentre s'estigui a altitud. Efectes adversos: mareig, "fogots", mal de cap, debilitat, nàusea, pirosi, parestèsies, tremolors, edema d'extremitats, ansietat, canvis d'humor, disminució de la tensió arterial, palpitacions. L'eficàcia a llarg terme i els efectes de la suspensió de la medicació són desconeguts. Considerar l'ús d'aquest medicament només per a esports de muntanya, quan les mesures més importants preventives han fallat i també en pacients amb història prèvia d'EPA.
F) Hipnòtics i sedants: el seu ús incrementa la possibilitat de tenir símptomes de MAM. Si l'alteració del son comença a complicar-se amb respiració periòdica (Cheyne-Stokes), caldrà plantejar-se la possibilitat de l'ús de l'acetazolamida, en lloc de l'ús d'hipnòtics.

Valoració i tractament de les malalties per altitud

l'ascensió massa ràpida pot causar la malatia per altitud. El tractament d'elecció per a totes les formes de malaltia per altitud és el descens, encara que algunes formes de MAM lleu pot resoldre's en 2-4 dies sense descens. El tractament està fonamentat en quatre principis: parar l'ascensió en presència de símptomes, descendre si no es millora o s'empitjora, descens immediat si EPA, pèrdua de coordinació o canvis en el nivell de consciència, la víctima no s'ha de deixar sola.

Mal agut de muntanya (MAM)
els individus ambMAM tenen mal de cap, anorèxia,, nàusees, insomni, disminució de la diüresi normal i cansament. No existeix ina exploració característica. El tractament bàsic és el descens o parar i esperar la milloria abans de continuar. Continuar pujant amb presència de símptomes és poc recomanable. El mal de cap es pot tractar amb paracetamol o aspirina, si no es millora és obligatori el descens.

Edema pulmonar d'altitud (EPA)
un edema pulmonar lleu es presenta amb descens el rendiment físic, cansament, dispnes d'esforç (no en repòs), tos seca i estertors localitzats. En EPA moderats a severs hi ha una marcada debilitat i cansament, cianosi, tos seca irritativa, taquipnea, taquicàrdia, estertors, sensació de bulliment toràcic i després tos productiva, en ocasions hemoptòica. La clínica neurològica també pot estar present. L'oxígen, si se'n disposa, millora l'oxigenació arterial i disminueix la hipertensió arterial pulmonar. El descens immediat és essencial. Mantenir la víctima calenta i minimitzar l'esforç és necessari, ja que el fred i l'exercici augmenta la tensió arterial pulmonar. A més del descens i l'oxígen, es pot donat Nifedipina (20 mgr, inicials sublin guals, seguits de 30 mgr. retard/6 hores). Una cambra hiperbàrica portàtil és molt útil per a revertir els efectes de l'altitud.

Edema cerebral d'altitud(ECA)
la valoració està basada en el detriorament neurològic progressiu,amb canvis de consciència, atàxia, progressiva pèrdua del judici, al·lucinacions, mal de cap sever i eventualment coma. El tractament bàsic és el descens i l'oxígen. Sovint s'observa EPA concomitant. El tractament farmacològic inclou la dexametasona 8-10 mgr. per la via disponible en aquell moment, seguits de 4 mgr./6 hores, fins que la clínica minvi. la resposta es dona en 12-24 hores, però el descens és obligat. es pot utilitzar la cambra hiperbàrica portàtil si se'n té.

Edema perifèric
l'altitud pot causar edema de mans, cames o cara (usualment edema periorbitari). L'edema es resol amb el descens però no és obligatori, si no s'acompanya d'altres situacions.

Retinopatia
les hemorràgies retinianes són comuns per damunt dels 5000 metres, però es poden trobar a menys altitud. Són generalment assimptomàtiques, no cal descendre a menys que comprometi l'agudesa visual, de forma lleu o severa (afectació de la màcula). Normalment es resolen amb el descens, encara que poden persistir anys o la resta de la vida.