L’IEMM és un col·lectiu format per professionals de la sanitat que treballem sobre temes relacionats amb la salut i la muntanya. La majoria de nosaltres hem tingut abans la formació muntanyenca que la formació sanitària i hem intentat reunir ambdues activitats després d’anys d’activitat professional.
Actualment els nostres interessos es centren en: la co-organització d’un màster de medicina de muntanya, amb la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit a metges/esses infermers/eres; en un estudi de diabètics insulino-dependents que volen fer o fan altitud; en l’estudi epidemiològic d’expedicions mitjançant una fitxa d’expedició; en l’edició d’una publicació periòdica anomenada “el passamuntanyes”; en la col·laboració d’estudis en la càmbra hipobàrica de la Universitat de Barcelona.
Els BR’s mereixen menció apart ja que representen l’ànim de recullir aquelles activitats alpinístiques (pròpies), les quals no puguin mai ser publicades, ni mereixedores de cap piolet d’or i gaire bé ni comentades a algú d’extrema confiança (els BR’s son l’acrònim de “bony ruïnós”).
la nostra adreça es: iemm@iemm.org
Dr.Ton Ricart
un edema pulmonar lleu es presenta:
En EPA moderats a severs hi ha:
La clínica neurològica també pot estar present. L’oxígen, si se’n disposa, millora l’oxigenació arterial i disminueix la hipertensió arterial pulmonar. El descens immediat és essencial. Mantenir la víctima calenta i minimitzar l’esforç ésnecessari, ja que el fred i l’exercici augmenta la tensió arterial pulmonar. A més del descens i l’oxígen, es pot donat Nifedipina (20 mgr, inicials sublin guals, seguits de 30 mgr. retard/6 hores). Una cambra hiperbàrica portàtil és molt útil per a revertir els efectes de l’altitud.
Organitza:
Universitat de Barcelona-IL3, Hospital de Puigcerdà
ciències ambientals, fisiologia, patologia, tècniques alpinistiques, urgències.
Nova publicació sobre MEDICINA DE MUNTANYA: “FRIO Y MONTAÑA” , del que son autors alguns membres de l’IEMM. Sumario de Frío y Montaña
L’objecte d’aquesta pàgina és posar a l’abast de tothom la bibliografia relacionada amb la medicina de muntanya, més important que disposem en l’actualitat, sigui en forma de llibres, revistes o qualsevol altra suport d’informació.
High-Altitude Medicine and Pathology
Donald Heath & David Reid. Oxford University Press, 4th edition 1995.
High altitude Medicine and Physiology
Michael P. Ward, James S. Milledge & John B.West Chapman & Hall medical, 2n edition 1995.
Medicina de la montaña,
J. P. Richalet. Masson, 1985.
Pathologie et altitude,
J. P. Richalet & C.Rathat. Masson, 1991.
Médecine de l’alpinisme,
J. P. Richalet & J.P Herry. Masson, 2ème ed., 1999.
The High Altitude Medicine Handbook,
A. J. Pollard & D.R. Murdoch. Radcliffe Medical Press, 1997.
High Altitude Medicine,
H. Hultgren, Hultgren publications, 1997.
Going higer,
Ch.Houston,The Mountaineers, 1998.
Hypothermia, Frostbite and other Cold Injuries,
J. A. Wilkerson. The mountaineers, 1986.
Medicine for mountaineering,
J. A. Wilkerson. The monutaineers, 4th ed., 1992.
Medicina para montañeros,
J. Botella, A. Espacio, L. Aguilella. Federación territorial Valenciana de montañismo, 1ª ed., 1995.
Medicina para montañeros,
J. Botella, A. Espacio, L. Aguilella. Desnivel ediciones, 2ª ed., 2000.
A colour atlas of mountain medicine,
J. Valloton, F. Dubas. Wolfe Publishing Ltd, 1991.
Medicina de expedición, Manual de la Royal Geographical Society. Desnivel ediciones, 1998.
Médecine et sports de montagne,
J-L. Etienne. Editions Agla, 1983.
Tratado de medicina de la altura,
D. Frisancho,O. Frisancho. Universidad Nacional del Altiplano, Puno, 1993.
Desadaptación a la vida en las grandes alturas,
F. L. Velarde, A. Arregui, IFEA UPCH, 1994.
Hipoxia: investigaciones básicas y clínicas,
F. L. Velarde, A. Arregui, IFEA UPCH, 1993.
Ibiltari,J. J. Araolaza and cols., Aralarko Adiskideak, 1995.
Practice guidelines for wildernessemergency care,
Wilderness Medical Society, 2001.